Tot esperant Godot

Dos rodamons, Didí i Gogó, es reconeixen al peu d’un salze esperant l’arribada d’un personatge desconegut, Godot. Sobre aquest argument tan simple, Samuel Beckett planteja des dels paràmetres de l’anomenat teatre de l’absurd els interrogants que turmenten l’home mentre dura el seu pas pel gran circ del món. Des de la seva estrena a París el 1953, Tot esperant Godot s’ha convertit en un punt de referència clau del teatre i de la cultura contemporanis. Joan Oliver en va fer aquesta versió modèlica, que conserva la violència espiritual de l’obra, i tot el pes de l’angoixa d’una espera sense origen ni final.